|
Crèiem en un progrés,
en un món diferent,
més fàcil, més feliç.
Crèiem que era millor
canviar el nostre entorn
per un de més tranquil.
Deixàrem de banda allò
que ens havia fet ser qui som,
que ens havia fet existir.
Crèiem que fèiem bé
de defugir tot turment
i d’allisar el camí.
I així tiràrem els troncs,
espremérem les llavors,
segons el nostre desig.
Ho creguérem tot girant,
al nostre voltant,
que tot era aquí per repartir.
Convertírem els núvols en fum
i ara som a punt…
Crèiem que anàvem bé
creient-nos els reis,
prenent i conquerint.
Crèiem una evolució
allunyar-nos del nostre lloc
envoltant-nos de gris
I ara no sabem qui som,
ja no veiem el Sol.
ja no sabem què hi fem aquí.
Ens creguérem massa bons
per venir d’aquest món.
Devíem ser quelcom diví.
Ens creguérem superiors
per ser l’últim graó de l'evolució,
i si hem evolucionat tant és per ser inferiors.
Convertírem els núvols en fum
i ara som a punt
de penedir-nos-en.
|
|
Els mars ens ofegaran,
els vents ens asfixiaran,
el Sol ens escanyarà,
la Terra ens estrangularà.
Hem explotat i triturat,
hem apropiat i devastat,
hem ultratjat i torturat,
hem degollat fins a buidar.
Por. Mal. Odi. Mort.
Hem oblidat els nostres tresors,
hem esclavitzat el nostre esperit,
hem estomacat el nen interior,
i ens han convençut que som així.
Però tothom tranquil,
no moguis ni un dit,
no t'atabalis,
don't worry, be happy.
Don't worry, be happy,
Don't worry, be happy,
Don't worry, be happy,
Don't worry...
Els mars ens ofegaran,
els vents ens asfixiaran,
el Sol ens escanyarà,
la Terra ens estrangularà.
Hem oblidat els nostres tresors,
hem esclavitzat el nostre esperit,
hem estomacat el nen interior,
i ens han convençut que som així.
I ens estem menjant el món.
Estem confonent el nord,
hem perdut el blau de l’horitzó.
Hem oblidat els nostres tresors.
|